Entrevista al director de l’Institut, Manel
El Manel és el director de l’Institut Apel·les Mestres, és la màxima figura d’autoritat del centre, per això crec que pot ser de l’interès de l’alumnat entrevistar-lo.
Hola Manel, sóc el Nabil Azzougouagh i vinc de l’assignatura de Català per fer-te una entrevista que, amb el teu permís, penjarem al BLOG del SIEI.
Quants anys portes treballant en aquest centre? Sempre has estat director? Ostres, doncs 30 i algo… 35 o 37. Vaig venir quan en tenia 33. No sempre he estat director, vaig estar dos anys que no ho vaig ser.
Des que eres petit que volies tenir aquesta professió? Sí, des dels 14 anys que jo ja volia ser professor.
Què vas estudiar per accedir a aquesta feina? Doncs vaig fer el batxillerat. Vaig estar treballant primer en una fàbrica perquè no teníem diners pels estudis i anava a la nit. Vaig estudiar batxillerat a la nit. Després vaig anar a la Universitat on vaig fer la carrera de Filosofia.
Era habitual tenir estudis superiors en la teva època? No, no era habitual tenir estudis superiors, tan sols uns quants podien anar a la Universitat. Només les famílies amb més diners podien anar a la Universitat i, entre d’altres coses, perquè per fer el Batxillerat hi havia una selecció molt forta… Havies de fer exàmens, tenir uns ingressos, etc. Jo crec que estudiava el Batxillerat un 30% de la població i arribava a la Universitat un 20% o un 10%.
Quines són les característiques personals que t’ajuden en la tasca de fer de director? No sé… Seria molt dir però crec que l’equitat seria una, ser equitatiu. Empatia i les ganes que les coses es facin bé.
Quins són els teus hobbies i aficions fora del centre? Llegir, córrer, anar al càmping, passejar… Corra, passejar y activitats per l’estil
Cos de l’entrevista:
Segons els meus contactes, aquí va treballar el pare d’un polític important a Catalunya. Qui és aquest polític? És el Junqueras, d’Esquerra Republicana.
Què va aportar aquest professor al centre? Aquest professor va aportar tota l’estètica que té el centre… Era molt bo, era de dibuix i, a més, era una persona de camp. Tenim un gran deute amb ell. Va portar tota la cosa d’arbres, de verd, tot el disseny, tot això ho va fer ell (el pare).
Creus que els estudiants estan satisfets amb la seva gestió del centre? No ho sé. Estaria malament dir-ho. Però jo crec que ho faig el millor que puc.
En quin moment es va decidir utilitzar ordinadors? Perquè?
Doncs va ser fa molts anys… Jo sempre he volgut que el centre on estic estigui a “la cresta de l'onada” en tot, que sigui un centre punter i sempre he estat buscant les oportunitats per fer-ho. Bàsicament, va ser fa uns 12 anys, que el Departament d’Educació va fer un projecte perquè tots els alumnes tinguessin ordinadors, em vaig apuntar i des de llavors no ens hem aturat. Hem passat per moltes fases: ens vam apuntar 4 o 5 centres, primer, eren gratuïts, després, van fer pagar una part a les famílies i finalment ja no van pagar res; però nosaltres sempre hem continuat amb aquesta embranzida perquè pensàvem que era el millor pels nostres alumnes… I el pas del temps i la pandèmia ens han donat la raó.
Si poguessis canviar alguna cosa del centre, quina seria? Uf, moltes coses. A veure, a nivell material, canviaria totes les portes, que estan fetes pols, canviaria el jardí… Canviaria moltes coses. I de coses que no són materials, no tant canviar, sinó aprofundir en el caràcter inclusiu que volem que tingui aquest centre i en el desenvolupament de les persones, tant dels alumnes com del professorat.
Sabem que tens pensat jubilar-te aviat. Què tens pensat fer després? La veritat és que no tinc pensat que em jubilo, sinó que simplement m’arriba. Jubilar-me no ha estat mai un pensament, però arriba una edat i diuen que ja te n’has d’anar… No sé què fer, suposo que seguiré sortint a córrer, sortint al camp i bueno, potser em poso a treballar en una ONG o alguna cosa així. De moment m’estaré un any sense fer res.
Saps qui serà el nou o nova director o directora de l’Institut Apel·les Mestres? No, encara no. Ho puc imaginar però encara no.
Tens algunes persones en ment? Sí, el que jo intentaré serà deixar-ho amb les millors persones que puguin continuar amb la feina que s’ha fet fins ara.
Quins consells li donaries al nou director o directora? Bé, bàsicament un, que tingui empatia i que no intenti canviar-ho tot de cop. A ensenyament les coses no es canvien d’un dia per l’altre.
Què t’agradaria que els alumnes i professors recordessin de tu quan no treballis aquí? Una persona que ha complert la seva feina amb molta il·lusió i moltes ganes.
En els darrers anys hem passat dels llibres al format digital. Cap on creus que anirà l’educació del futur? En incidir cada cop més en el format digital, sense deixar de banda els llibres. El format digital no deixa de ser un llibre amb més accés, etc.
Per acabar, ens pots explicar alguna anècdota interessant o divertida que hagis viscut com a director (i que ens puguis explicar)? Ara no en recordo cap. A veure… Fa anys teníem un alumne que no podia estar a l’aula, que era molt “revoltós”, que sempre estava expulsat… I un dia va sortir de l’aula cridant, es va tirar a terra i va dir “yo no salgo de aquí”. I li vam dir, “vale, pues estate quieto” i ens en vam anar. Al cap d’una estona ja se’n va anar. Em va fer gràcia perquè el que volia era que li donéssim atenció. Les millors anècdotes són quan venen alumnes a veure’m, alumnes que han estat “trastos”, i ara tenen una titulació o són metges, etc. Això és la millor anècdota, no jo sinó tots, haver ajudat a que tots els alumnes compleixin els seus somnis.
